En Lluís Molins, un famós escriptor de novel·les policíaques, assisteix al sopar d?antics alumnes de l?internat catòlic on va estudiar de jove. Assegut a taula, davant per davant, té en Miquel Prats, un company que el va condicionar ?i molt? quan van fer primer de BUP. Durant la trobada rememoren els fets ocorreguts aquell curs, els quals van convertir en Lluís en l?home que és avui.
El llapis vermell és un repàs a la memòria històrica recent que ens mostra la fragilitat de l?adolescència i les seves conseqüències en la vida adulta. A través d?un exercici crític, Oriol Molas presenta una denúncia social contra els abusos escolars en els internats religiosos a la dècada de 1980. Una novel·la que ens parla del silenci dels altres, del desemparament i del fracàs de l?educació d?aquell moment en l?àmbit de les emocions.
Oriol Molas (Camprodon, 1968) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat i treballa en el sector editorial: FMR, Integral, Destino, RBA i Salvat, de la qual va ser director editorial durant més de quinze anys. De jove havia escrit poemes: Ànimes de paper (Columna, 1986), Swinging (Editora de Sau, 1990) i Vent (Columna, 1992). Juntament amb Ferran Grau, és coautor de les novel·les de la sèrie Cazeneuve, ambientades a la Barcelona de principis de segle XX: Cazeneuve i la revenja dels desvalguts (Capital Books, 2018) i Cazeneuve i les clavegueres de la ciutat (Capital Books, 2019). Amb el conte Una bona lectura va guanyar ex aequo el XXXIII Premi de narracions curtes Ferran Canyameres 2021.

Com gairebé cap altra dona del seu temps, Virginia Woolf representa la lluita per la independència, per un espai per a una mateixa, per una veu inconfusible. La seva vida estava plena de tot, fins de tristesa. El març del 1941, Woolf s?enfronta a la seva última gran crisi: ha acabat un nou llibre, i els bombarders alemanys sobrevolen la caseta de camp al sud d?Anglaterra on viu amb el seu marit, Leonard. Porta la vida d?una presonera que no sap com ni cap on fugir, i al final es decideix pel riu.
En aquesta novel·la audaç, Kumpfmüller narra els últims deu dies abans del suïcidi de la llegendària escriptora anglesa.
Michael Kumpfmüller (Munic, 1961) va estudiar Història i Literatura Alemanya a les universitats de Tübingen, Viena i Berlín. Ha treballat com a periodista independent i ha col·laborat regularment en mitjans com el Frankfurter Allgemeine Zeitung o Die Zeit. Actualment es dedica a l?escriptura. És autor de diverses novel·les, i al llarg de la seva carrera literària ha estat guardonat amb premis com ara l?Alfred Döblin. Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes.

Si obriu aquest llibre, hi trobareu un pare i la seva fascinació per unes bèsties indòmites, animades per una vitalitat sense fi. I una filla adolorida i vigorosa, que no pot treure?s del cap unes històries antiquíssimes de profetes. I, acollint-los a tots dos, una ciutat que respira com un ésser viu. Amb aquests elements, Profecia crea una atmosfera única, fosca però també carregada d?humor i d?energia. Teniu a les mans un llibre que parla de la força fecunda que hi ha en les coses que no dominem.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va estudiar música i llengües antigues i escriu assaig i narrativa. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb alguns dels premis més importants de la literatura catalana. Després han vingut assajos com ara El fugitiu que no se?n va, Els fundadors, La ira, País barroc i El gos cosmopolita i dos espècimens més.
Si a Els estranys explorava el moment fundacional de la modernitat que són les guerres carlines, a Profecia se centra en l?altre extrem de la modernitat: aquest present nostre en què és difícil imaginar o profetitzar cap futur que no sigui una distopia.

En Mungo, de família protestant, i en James, de família catòlica, viuen atrapats entre dos barris de Glasgow, on els joves de classe treballadora s?enfronten en baralles territorials per defensar la seva reputació. Haurien de ser enemics acèrrims si volen ser vistos com homes, però, contra tot pronòstic, forgen una amistat que a poc a poc es converteix en amor. En un entorn d?allò més masculinitzat, en Mungo s?esforça per ocultar el seu jo vertader a tots els qui l?envolten, especialment al seu germà gran, en Hamish, el líder despietat d?una banda local.
Però l?amenaça de ser descobert és constant i el càstig, desmesurat. En un intent d?encarrilar en Mungo, la mare l?envia un cap de setmana a pescar amb dos desconeguts; una excursió que li canviarà la vida per sempre. ¿Trobarà el valor i la força per tornar i encetar un nou futur amb en James lluny d?aquesta ciutat grisa?
Un lloc per a en Mungo és una història commovedora sobre el significat de la masculinitat i la violència a la qual s?enfronten aquells qui no encaixen amb els estàndards socials.
Douglas Stuart (1976) va néixer a Glasgow. Després de llicenciar-se al Royal College of Art de Londres es va traslladar a Nova York, on va començar la seva carrera com a dissenyador de moda. Durant anys va alternar la feina de dissenyador i l?escriptura. Els seus escrits es publicaven a The New Yorker i Literary Hub. A Edicions de 1984, també hem publicat la seva novel·la La història d?en Shuggie Bain (Premi Booker, 2020).

Ei, hola. Soc en Junior, de la reserva índia de Spokane, que està situada una mica més enllà del cul del món. Vaig néixer amb més dents del compte i miopia en un ull i hipermetropia en l?altre. Duc ulleres, és clar. I soc un friqui, també és clar. Però això tant és. Et podria haver passat a tu, pensa-hi. Jugo a bàsquet. Dibuixo. És que crec que, si dibuixo una flor, tothom entendrà que allò és una flor, mentre que, si ho escric en paraules, doncs potser no. Un dia vaig estampar un llibre de geometria al nas del meu professor i em van expulsar de l?escola. Suposo que aquí comença la meva història.
Segurament penses que no t?importa el que li hagi pogut passar a un indi de reserva com jo. Però potser sí que t?importa. Al capdavall, segons com, tot el que m?ha passat a mi et podria haver passat a tu. Pensa-hi. Diari del tot verídic d?un indi a mitja jornada és una crònica de l?adolescència d?un jove indi americà que mira d?allunyar-se de la vida que creia que estava destinat a viure. Basada en les experiències personals del seu autor, Sherman Alexie, l?èxit de la novel·la va ser immediat i l?any 2007 va obtenir el National Book Award for Young People?s Literature.
Sherman Alexie (Wellpinit, Washington, 1966), nascut a la reserva índia de Spokane, és poeta, novel·lista, guionista i director de cinema. Gran part dels seus llibres es basen en les seves experiències personals com a indi americà. Les seves obres de ficció, d?entre les quals destaquen els reculls de relats Ten Little Indians i Danses de guerra (publicat també per Edicions de 1984), han rebut nombrosos guardons i un gran reconeixement tant del públic com de la crítica.

Amb vint-i-dos anys, l?Ava deixa Dublín per Hong Kong, on viu en un pis compartit infestat d?escarabats i fa de professora d?anglès per a nens. De tant en tant es veu amb en Julian, un jove britànic que treballa a la banca. De vegades la convida a quedar-se a dormir al seu pis luxós. Quan surten, sempre és ell qui paga. A en Julian no li fa res deixar-li la targeta de crèdit. Però quan ella li demana si l?estima, ell no es mulla. Quan en Julian viatja a Londres per feina, l?Ava coneix l?Edith, una advocada ambiciosa. Aviat l?Edith es convertirà en alguna cosa que l?Ava no s?espera. Irònica i atrevida, Dies apassionants aborda sense concessions la complexitat de les relacions modernes, caracteritzades per la llibertat i la incertesa constant.
Naoise Dolan (Dublín, 1992) es va llicenciar en Literatura Anglesa pel Trinity College de Dublín i va fer un màster sobre Literatura Victoriana a la Universitat d?Oxford. Després d?acabar els estudis universitaris i no trobar feina al seu país, es va traslladar a Singapur per treballar com a professora d?anglès. Al cap d?uns mesos se?n va anar a viure a Hong Kong, on va començar a escriure la seva primera novel·la, Dies apassionants, seleccionada i finalista en diversos premis literaris. Actualment viu a Londres de manera intermitent.

Els déus inaccessibles, Premi Nacional de Literatura Catalana (1988), narra l?amor clandestí d?un capellà rural per un jove, l?Alexis, a través del xoc entre el jurament religiós i la força de la passió. Des de la sincera intimitat del seu diari personal, el protagonista descriu l?experiència de l?enamorament amb l?atractiu tens del desig no correspost. El capellà, dividit entre el seu ésser moral i la passió que el fa sentir culpable, fa de l?amor un refugi aliè a la realitat.
Miquel Àngel Riera analitza la necessitat humana de l?amor i de la bellesa i insisteix en la idea d?incomprensió i d?incomunicació entre els éssers humans.
El poeta i narrador mallorquí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 ? Palma, 1996) va escriure els seus primers poemes amb només dotze anys i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1956. La seva obra literària, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a diversos idiomes, constitueix una de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle xx. Va ser guardonat també amb la Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi Ramon Llull (2008). A Edicions de 1984, també hem publicat la seva novel·la Illa Flaubert (1990).

El mar, el mar és la crònica de les obsessions que habiten la ment de Charles Arrowby, un dramaturg egocèntric retirat, tal com les explica ell mateix en les memòries que comença a escriure quan fuig de Londres per buscar la tranquil·litat i la solitud en un petit poble vora el mar, lluny del món del teatre i de la seva tempestuosa vida sentimental.
Tot i la reclusió a la qual es vol forçar, Arrowby topa qui va ser el seu primer amor, Mary Hartley Fitch, a qui no veia des que tots dos eren adolescents. A partir d?aquí, s?obsessiona per ella, idealitzant fins a extrems dramàtics la seva antiga relació. Aquest amor del passat i la incapacitat d?Arrowby per reconèixer l?egoisme i la megalomania que s?amaguen sota els seus ideals romàntics són el centre al voltant del qual gira aquesta obra. En les seves novel·les, Murdoch exposa extensament les motivacions que governen els seus personatges: la vanitat, l?enveja i la crueltat que s?oculten sota les disfresses amb què es mouen pel món. El mar, el mar, una obra fascinant poblada de reflexions, imatges i històries, n?és un exemple paradigmàtic i inoblidable.
Professora universitària, filòsofa, narradora i assagista, Iris Murdoch va néixer a Dublín l?any 1919 i va passar la infantesa a Londres. Del 1938 al 1942 va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d?Oxford, on va aprendre llatí, grec i llengües modernes. Escriptora prolífica, va escriure vint-i-sis novel·les en més de quaranta anys, la darrera de les quals ja assetjada per l?Alzheimer. Murdoch va guanyar el Premi Booker l?any 1978 amb El mar, el mar. Va morir l?any 1999 a Oxford.

De vegades, una olor, una música, una paraula, ens trasllada a moments viscuts en la infantesa amb gran intensitat i precisió. A Un lloc en el temps, un inquietant poema és el vehicle que transporta l?autor cap al nen de deu anys que va ser en un poble rural de la postguerra. L?aventura es converteix en una bellíssima reconstrucció del passat desaparegut, però també en una indagació d?uns fets obscurs que van trasbalsar aquell poble en una època dissortada, marcada pel rigor rural, mortificada per la dictadura i redimida per la innocència dels nens i de molts adults. El batec poètic amara aquesta novel·la i ens apropa a l?infant arraconat que tots portem dins.
Quim Español és arquitecte i escriptor. A banda del seu treball professional, ha estat professor de l?Escola d?Arquitectura de Barcelona, de l?Accademia di Architettura di Mendrisio a Suïssa i convidat a diverses universitats, i és autor de llibres de recerca arquitectònica. Com a poeta ha publicat Ultralleugers (premi Carles Riba 1994), L?arbre de la innocència (primer premi dels Jocs Florals 1998), 70 poemes, Nadir i altres nits ?el poema principal del qual va ser portat al teatre? i Elegies. També és autor de l?assaig Entre tècnica i enigma. Mirades transversals sobre les arts. Recentment, ha publicat les novel·les Francesca i El rai dels innocents.

Carta a un vell amic i altres relats es compon dels set textos autobiogràfics i confessionals més representatius de Ry?nosuke Akutagawa, escrits en els tres darrers anys de la seva vida. En aquesta última etapa, l?autor vivia assetjat per un seguit de problemes físics i mentals que el van dur a suïcidar-se el 27 de juliol de 1927, amb només trenta-cinc anys. A banda de l?indiscutible valor testimonial, aquests textos també tenen un gran valor literari, històric i social, en la mesura que reflecteixen l?estat mental alterat en què vivia un dels autors més brillants de la seva generació, provocat per la tensió entre tradició i modernitat que afectava els intel·lectuals japonesos de l?època.
Ry?nosuke Akutagawa (1892-1927) és considerat el millor contista del Japó modern. Amb una infància marcada per la bogeria de la seva mare, Akutagawa es va refugiar ben aviat en la lectura, la qual cosa li va permetre conèixer de primera mà els clàssics xinesos i japonesos, així com els autors occidentals, d?entre els quals admirava Baudelaire, Poe, Strindberg, Tolstoi o Wilde. Va produir febrilment un centenar llarg de contes i relats breus amb els quals va explorar el cantó més fosc i més contradictori de la condició humana. Gràcies al seu domini estilístic i al seu coneixement de la psicologia, es va establir com una figura literària de primer ordre que va ser capaç d?insuflar aires nous a les lletres nipones, tant amb els contes que va ambientar en l?època clàssica com amb els que va situar en un entorn modern i urbà. A Edicions de 1984, hem publicat també Rash?mon i altres contes.